Control tònic

Bon dia, bona tarda i bona nit!

En l’últim post us vam explicar el que era l’esquema corporal, la base del acte motriu voluntari. Avui us parlarem sobre el control tònic,  us farem cinc cèntims del que és, com evoluciona i la seva educació.

El control tònic és l’encarregat de mantenir la postura a través de la tensió i la distensió muscular i dels moviments voluntaris que després s’automatitzaran. Les seves funcions són:

• En l’aspecte motor, és l’encarregat d’assegurar l’equilibri del cos en cadascuna de les seves parts.
• Està en la base de la manifestació de les emocions.

El control tònic està relacionat amb el control postural, i per això es té en compte al realitzar el disseny de les activitats.

L’evolució del control tònic comença al néixer, quan l’infant es mou per reflexos i es capaç de controlar el seu tronc, i va evolucionant al llarg del temps. Durant el 2n i 3r mes, comença a moure i controlar les seves extremitats. A partir del 4t mes pot aguantar el cap i mantenir-lo a l’eix del cos. A partir del 6è mes pot asseure’s amb algun suport. També en aquest mes es produeix l’inici del gateig que va avançant fins al 9è mes. A partir d’aquí comença a posar-se dempeus i caminar amb ajuda. Als 2 anys ja domina el caminar, pot posar-se de puntetes i saltar.

Per acabar dir-vos que per desenvolupar el control tònic del cos s’utilitzen activitats de relaxació i tensió del to muscular, i ara us mostrarem un parell d’exemples:

• “Les serps encantades”
• Edat: A partir dels 3 anys.
• Materials: Aparell per posar música.
• Espai: Aula gran, sense obstacles.
• Descripció: Disposem als infants per l’espai i posem música. Ballen al so de la música com serps encantades. Quan para la música, "tornen a la cistella" i s'estan quiets.

• “El país de pedra”
• Edat: A partir dels 3 anys.
• Material: cintes vermelles i pilotes fluixes.
• Espai: Al pati.
• Descripció: Hi ha un país on hi ha uns dimoniets dolents que quan toquen a algú amb unes pilotes i diuen alhora "pedra" el converteixen en pedra. També hi ha uns angelets protectors que tocant amb la seva "vareta màgica" els nens convertits en pedra els alliberen si diuen la paraula "lliure" o "salvat". Quatre nens seran els dimoniets i només dos els angelets. Aniran corrent en un espai delimitat fins que l’educador/a  digui canvi i es canviïn els papers. La vareta màgica serà un mocador vermell (per exemple). Els dimoniets no poden tocar els angelets.

L'esquema corporal

Bon dia, bona tarda i bona nit!

En l’ultim post vam parlar sobre quins eren els trets fonamentals de la psicomotricitat i vam concloure que en aquesta disciplina es treballen tots els moviments que fa el cos.  Avui ens centrarem en fer-vos cinc cèntims sobre el que és l’esquema corporal, la base de la qual parteix l’acte motriu voluntari.

Us preguntareu que és aquest esquema, doncs bé, l’esquema corporal consisteix en la representació mental del propi cos, de les seves parts, dels possibles moviments que fa i de les seves limitacions en l’espai. És molt important tenir aquest esquema d’un mateix de manera correcta, perquè, com ja hem dit, sense aquesta imatge no hi hauria acte motriu voluntari.

Aquest concepte es regit per un algoritme bàsic d’integració, el qual detallarem a continuació:

• La percepció global del cos: L’infant es situa en el món i es diferència dels altres objectes.

• Elements essencials del cos: L’infant ha de diferenciar les parts del cos, el cap, els braços i les mans, com a unitats independents i globalitzades.

• Elements menys destacats:  Fer notar les galtes, celles, pestanyes, els llavis, el nas o les orelles.

• Elements essencials i menys destacats del eix corporal: Diferenciació de les parts del cos respecte l’eix simètric.

I tot això és el més important de l’esquema corporal. En el pròxim post detallarem el control tònic. Fins ben aviat!!

Trets fonamentals de la PSICOMOTRICITAT

Bon dia, bona tarda o bona nit!

El dia anterior us vam comentar el que era la intervenció primerenca, però ja es hora d’endinsar-nos en el motiu pel qual estem aquí, la psicomotricitat, avui us parlarem sobre els seus trets fundamentals.

Com ja us hem dit anteriorment, la psicomotricitat és una disciplina que treballa la globalitat del cos i la ment de l’infant, per això es basa en aquests tres principis:

• El control i consciencia corporal: En ell s'inclouen totes les capacitats referents al domini del cos i al seu millor coneixement, es treballa la postura del cos, l’esquema corporal, la lateritat, la respiració, la relaxació i les sensopercepcions.

• La locomoció: En ell s'inclouen els moviments elementals locomotrius, la reptació, el gateig, l'acte de trepar i el de posar-se dret, que deriven en els desplaçaments naturals, construïts i els salts.

• La manipulació: s’inclouen totes les capacitats que parteixen de la prensió i deriven en moviments manipuladors, atrapar, agafar, deixar, llençar i tallar, desprès evolucionaran cap a les habilitats més complexes com són els llançaments i les recepcions.

Amb tot això concloem que amb la psicomotricitat es treballen tots els moviments que fa el cos, des dels més simples, com la prensió, als més complexos, com el desplaçament.

La intervenció primerenca

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Abans de ficar-nos de cap i peus al món de la psicomotricitat en si, que us sembla si parlem una mica de intervenció primerenca? En aquest post parlarem del que entenen per aquest tipus d’intervenció, de la importància que té i per últim ho lligarem a la psicomotricitat explicant el pes que té en la intervenció primerenca. Preparats i preparades? Doncs som-hi!

 

Què és la intervenció primerenca?

La intervenció primerenca és un conjunt d’accions, adreçades al infants, de 0 a 6 anys, amb trastorns en el seu desenvolupament o amb risc de patir-los, a les seves famílies i al seu entorn, que tenen com a finalitat donar resposta a les necessitats que hi presenten, ja siguin transitòries o permanents.

Aquestes intervencions, que han de adreçar-se a l’infant en tota la seva globalitat, han ser planificades i portades a terme per un equip de professionals interdisciplinari.

 

Perquè és important?

Hem de destacar la importància de detectar la necessitat de la intervenció primerenca el més aviat possible, ja que permet així un millor pronòstic a llarg termini. També cal recalcar que ajuda al infant a sentir-se realitzat i més còmode en les seves activitats diàries, a més això fa que es redueixi l’ansietat que pateixen les famílies al veure al seu fill/a més endarrerit que la resta.

També és important la intervenció primerenca perquè ajuda a parar el deteriorament físic, psíquic i social que pateix l’infant degut al trastorn.

 

Quina importància té la psicomotricitat en aquest àmbit?

La psicomotricitat, en la intervenció primerenca, és molt important ja que ajuda a que l’infant es desenvolupi (físicament, psíquicament i socialment) correctament, potencia les seves capacitats i els fa sentir realitzats quan han aconseguit superar els petits reptes que se’ls hi proposen.