13 de març del 2017

Bibliografia i Webgrafia!

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Aquí us deixem les webs d’on em tret la informació per fer aquest magnífic blog.

Salut!

Sessió Psicomotriu

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Com us vam avançar en el anterior post avui us mostrarem un exemple d’una sessió psicomotriu. Segons el nostre criteri ha de constar, mínim, de:

  • Ritual d’entrada on s’expliqui la sessió.
  • Un activitat per potenciar el moviment.
  • Una activitat per finalitzar de relaxació.
  • La valoració final.

Aquí us deixem l’exemple:

  • Grup d’edat: P2 (2-3 anys)

  • Número de infants: 10 infants

  • Recursos humans: 1 eduacador/a (TEI)

  • Durada: 30-40 minuts

  • Espai: Sala SUM

  • Desenvolupament:


AVALUACIÓ:


Per finalitzar us donarem cinc cèntims sobre el paper del educador/a durant la sessió. És important que el/la psicomotricista tingui clar que cada infant té el seu ritme d’aprenentatge i que cal respectar-lo, però això s’ha de mostrar pacient i donar ajut quan sigui necessari. Normalment el seu paper consistirà en observar i prendre nota de com es duu a terme la sessió.

Aquí acaba el nostre blog, si tenia alguna pregunta sobre aquest tema no dubteu en fer-nos arribar un correu amb la o les qüestions en si a laurarodriguezcazorla@gmail.com o gonzalezary55@gmail.com.

Ens veiem aviat!

9 de març del 2017

La pràctica psicomotriu: Pickler-Lóczy

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Continuant amb les bases teòriques que vam comentar en l’anterior post, avui ens posarem  les ulleres de Pickler i mirarem els objectius i la metodologia de la psicomotrocitat des del seu punt de vista.

Els objectius que presenta Emmi Pickler, basats en els principis de la seva pedagogia són:

  • Que l’infant acabi sent autònom.
  • Que l’infant sigui capaç de tenir consciència de si mateix i del seu entorn.
  • Afavorir la relació afectiva entre l’infant i l’educador/a i l’infant i els seus iguals.
  • Tenir, al finalitzar les sessions, un bon estat de salut física.

El seu mètode consisteix en deixar al infant amb total llibertat, defensant el moviment lliure com a forma de treball. Per això el educador/a encarregat/da ha de complir aquests requisits:

  • Tenir molta paciència i respectar el ritme de cada infant.
  • Mostrar dolçor i consideració vers l’infant.
  • No intervenir, si no es necessari, en el joc de l’infant.

Desprès d’utilitzar aquests parell de ulleres per posar-nos en els ulls d’aquests il·lustres pedagogs/es, en el pròxim post exposarem un exemple de sessió de psicomotricitat.

Fins aviat!

La pràctica psicomotriu: Acouturier

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Seguint amb les bases teòriques que vam començar en l’anterior post, avui ens posarem  les ulleres de Acouturier i mirarem els objectius i la metodologia de la psicomotrocitat des del seu punt de vista. Preparats? Doncs comencem!

L’objectiu general de la psicomotricitat d’Acouturier és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants i es divideix en altres més específics que són:

  • Afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica, és a dir, el procés de simbolització i l’accés a la representació.
  • Promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, cognitives, relacionals i emocionals.
  • Afavorir el desenvolupament dels processos pels quals l’infant es sent segur de si mateix.
  • Deduir l’historia més interna de l’infant i descobrir els elements que bloquegen la seva maduració, socialització i aprenentatge.

Una vegada definits els objectius ens ficarem en la seva metodologia. Tenint en compte que la psicomotricitat de Acouturier es basa en comprendre l’expressivitat dels infants i treballar a favor d’ella per tal de beneficiar el desenvolupament dels seus propis recursos i ajudar en el seu camí cap a la autonomia.

L’expressivitat motriu que planteja ell és la forma original en la qual l’infant manifesta la seva part més inconscient des de les primeres interaccions amb el món exterior. Aquesta manifestació es realitza a partir del joc lliure, les activitats espontànies i permissives .

Es parteix de les necessitats emotives i motrius dels infants durant les sessions i, ells són els protagonistes del seu aprenentatge segons els seus interessos. Per tant, el psicomotricista que està durant la sessió no imposa sinó que acompanya a l’infant en aquest procés lliure.


Desprès d’aquesta breu descripció dels objectius i la metodologia de la psicomotricitat amb les ulleres de Acouturier, ens les podem treure i preparar-nos pel proper post on ens posarem les de una altra pedagoga amb renom. Fins aviat!

6 de març del 2017

La història de la psicomotricitat

Bon dia, bona tarda o bona nit!

Un cop ens hem endinsat en les bases tècniques de la psicomotricitat, que us sembla si ens fiquem en les bases teòriques? Ara us parlarem de la seva evolució, i en el pròxim post dels autors més rellevants en aquest disciplina.

Parlar de l'origen de la psicomotricitat representa saber el significat del cos al llarg de la història, des de les primeres civilitzacions als nostres dies. Hauríem de parlar de Descartes, de Krishaber,  de Van Monakow, de Bonnier, de Mayer Gross, de Ernest Dupré, entre d’altres, però ens quedem que al començament del segle XX es va introduir el terme psicomotricitat en el curs dels estudis de la debilitat motora en els malalts mentals.

A Europa el desenvolupament de la psicomotricitat es va produir d'una manera desigual i va rebre també aportacions d'autors nord-americans i soviètics. Per exemple a Alemanya es desplegà com una disciplina científica vinculada a les ciències de l'educació física i l'esport, mentre que a la resta es relacionava el terme psicomotricitat amb a la debilitat motora i a la rehabilitació d’aquesta. Al 1947 es crea el primer servei de reeducació psicomotriu de la mà de Julián de Ajuriaguerra.

A Espanya és inicialment un instrument de canvi en les escoles que s'ha expandit amb facilitat en l'àmbit educatiu. Va arribar a través d’obres d'autors francesos, de realització d'accions formatives, entre altres. A l’any 1980, a Madrid, va ser la celebració del Congrés Internacional de Psicomotricitat.

Actualment, al 1995 va néixer a Alemanya, el Fòrum Europeu de Psicomotricitat a partir d'una reunió de representants d'aquests quinze països europeus: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, República Txeca, Suècia i Suïssa. En aquesta reunió, es va decidir de celebrar el I Congrés Europeu de Psicomotricitat l'any 1996 a Alemanya, on es va redactar la definició de psicomotricitat.

“Basat en una visió de la persona, el terme psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat així definida té un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.

Partint d’aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d’intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació, qualsevol que sigui l’edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic.

Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la formació, a la titulació i al perfeccionament professionals, i han de constituir cada cop més l’objecte d’investigacions científiques.”

Control Respiratori

Bon dia, bona tarda o bona nit!

En l’anterior post vam parlar sobre el control tònic, us vam fer cinc cèntims sobre el que era, com evoluciona i la seva educació, i ara farem el mateix amb el control respiratori.

El control respiratori és també una important funció corporal, que implica el control del ritme i la profunditat de la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de la respiració i està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

A més de intercanvi de gasos, cal tenir present que una respiració adequada es tradueix en un equilibri físic i mental, és la base essencial del ritme propi de l’infant i la respiració, amb el seu ritme, és alhora una funció essencial en la seva construcció de la imatge de sí mateix.

L’infant quan neix respira per necessitat i no es fa conscient de la seva respiració fins als 2-3 anys i aquí es quan intervenim per educar-lo. Per fer-lo utilitzem activitats de relaxació, per exemple els hi diem que es tombin al terra de panxa al aire i els hi expliquem com es respira i el que es provoca.

“Agafem aire pel nas i notem com s’infla el pit i es desinfla la panxa posant un mà al pit i un altra a la panxa. Desprès traiem l’aire per la boca i notem com passa tot el contrari.”

Hi ha moltes maneres de treballar aquests elements (esquema corporal, control tònic i respiratori) i en aquests últims posts us hem explicat les que més ens agraden a nosaltres, esperem que us hagin servit d’ajut, fins la pròxima!!

22 de febrer del 2017

Control tònic

Bon dia, bona tarda i bona nit!

En l’últim post us vam explicar el que era l’esquema corporal, la base del acte motriu voluntari. Avui us parlarem sobre el control tònic,  us farem cinc cèntims del que és, com evoluciona i la seva educació.

El control tònic és l’encarregat de mantenir la postura a través de la tensió i la distensió muscular i dels moviments voluntaris que després s’automatitzaran. Les seves funcions són:

  • En l’aspecte motor, és l’encarregat d’assegurar l’equilibri del cos en cadascuna de les seves parts.
  • Està en la base de la manifestació de les emocions.

El control tònic està relacionat amb el control postural, i per això es té en compte al realitzar el disseny de les activitats.

L’evolució del control tònic comença al néixer, quan l’infant es mou per reflexos i es capaç de controlar el seu tronc, i va evolucionant al llarg del temps. Durant el 2n i 3r mes, comença a moure i controlar les seves extremitats. A partir del 4t mes pot aguantar el cap i mantenir-lo a l’eix del cos. A partir del 6è mes pot asseure’s amb algun suport. També en aquest mes es produeix l’inici del gateig que va avançant fins al 9è mes. A partir d’aquí comença a posar-se dempeus i caminar amb ajuda. Als 2 anys ja domina el caminar, pot posar-se de puntetes i saltar.

Per acabar dir-vos que per desenvolupar el control tònic del cos s’utilitzen activitats de relaxació i tensió del to muscular, i ara us mostrarem un parell d’exemples:

  • “Les serps encantades”
    • Edat: A partir dels 3 anys.
    • Materials: Aparell per posar música.
    • Espai: Aula gran, sense obstacles.
    • Descripció: Disposem als infants per l’espai i posem música. Ballen al so de la música com serps encantades. Quan para la música, "tornen a la cistella" i s'estan quiets.

  • “El país de pedra”
    • Edat: A partir dels 3 anys.
    • Material: cintes vermelles i pilotes fluixes.
    • Espai: Al pati.
    • Descripció: Hi ha un país on hi ha uns dimoniets dolents que quan toquen a algú amb unes pilotes i diuen alhora "pedra" el converteixen en pedra. També hi ha uns angelets protectors que tocant amb la seva "vareta màgica" els nens convertits en pedra els alliberen si diuen la paraula "lliure" o "salvat". Quatre nens seran els dimoniets i només dos els angelets. Aniran corrent en un espai delimitat fins que l’educador/a  digui canvi i es canviïn els papers. La vareta màgica serà un mocador vermell (per exemple). Els dimoniets no poden tocar els angelets.